Les competències digitals es relacionen amb l'ús de les TIC.
El procés que fem servir per aprendre-les es diu alfabetització digital.
Trobem diversos documents que diuen quines haurien de ser les competències TIC que ha de dominar un mestre.
En destaquem dues:
- UNESCO
- ISTE
A continuació presento un PowerPoint que parla sobre el que he mencionat anteriorment.
dissabte, 28 de desembre del 2013
dijous, 26 de desembre del 2013
LA PUBLICACIÓ DIGITAL: EL BON COMUNICADOR
DESCRIPCIÓ:
Aquesta ha sigut la darrera activitat que hem realitzat a GITIC i COED.
Utilitzant el programa Pearltrees, havíem de preparar una exposició que parlés sobre un bon comunicador, explicant tres detalls sobre la seva vida, parlar sobre les seves publicacions escrites (llibres, revistes, articles...), les seves publicacions orals (discursos, entrevistes, programa de televisió propi,...) i les seves publicacions virtuals (xarxes socials, blogs...)..
El grup del qual era membre vam triar en Josep Cuní. Vam parlar sobre les característiques que tenia per ser un bon comunicador, els guardons i reconeixements que havia rebut, els llibres o articles que havia publicat i del programa de televisió que presenta.
REFLEXIÓ:
Aquesta activitat ens ha servit per conèixer o descobrir bons comunicadors que no teniem en ment. Les exposicions han estat molt bones i entenedores, aprofitant qualsevol detall per relacionar-lo amb elló que s'estava treballant.
AMPLIACIÓ:
Per finalitzar, aquí està el llistat dels comunicadors que hem treballat entre tots els grups, amb les seves respectives perles.
Per finalitzar, aquí està el llistat dels comunicadors que hem treballat entre tots els grups, amb les seves respectives perles.
QUI ETS, TÚ?
DESCRIPCIÓ:
Aquest és el nom d'una activitat que hem realitzat aquest semestre a COED. Es tractava d'escollir un company de la classe i fer-li una foto.
A aquesta foto li havíem d'afegir un lema o un títol que es pogués relacionar amb la persona.
Jo vaig escollir al Marc Cánovas, ja que des del primer dia d'universitat ha estat al meu costat, ajudant-nos mútuament.
Vaig escollir el lema MARCANT ESTIL perquè és un joc de paraules amb el seu nom, i la seva personalitat és molt característica. El gest de la mà amb "OK" també el representa.
REFLEXIÓ:
Aquesta activitat ens ha permès conèixer a tots els companys una mica més, saber les seves aficions, els seus gustos musicals, els seus neguits...
És bo el fet que des del primer semestre tinguem una bona relació entre nosaltres, ja que serem companys quatre anys.
AMPLIACIÓ:
Per finalitzar aquesta entrada m'agradaria adjuntar la fotografia que va fer la Imma a classe durant les exposicions.
.JPG)
Aquest és el nom d'una activitat que hem realitzat aquest semestre a COED. Es tractava d'escollir un company de la classe i fer-li una foto.
A aquesta foto li havíem d'afegir un lema o un títol que es pogués relacionar amb la persona.
Jo vaig escollir al Marc Cánovas, ja que des del primer dia d'universitat ha estat al meu costat, ajudant-nos mútuament.
Vaig escollir el lema MARCANT ESTIL perquè és un joc de paraules amb el seu nom, i la seva personalitat és molt característica. El gest de la mà amb "OK" també el representa.
REFLEXIÓ:
Aquesta activitat ens ha permès conèixer a tots els companys una mica més, saber les seves aficions, els seus gustos musicals, els seus neguits...
És bo el fet que des del primer semestre tinguem una bona relació entre nosaltres, ja que serem companys quatre anys.
AMPLIACIÓ:
Per finalitzar aquesta entrada m'agradaria adjuntar la fotografia que va fer la Imma a classe durant les exposicions.
.JPG)
LA DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓ:
Avui hem començat la classe escoltant cinc cançons i apuntant allò que ens semblava que descrivia. Eren cançons molt descriptives, que ens permetien entrar dins de la història que es cantava com si poguéssim tocar i veure als personatges.
Les cançons que hem escoltat han estat les següents:
Gripau blau - Xesco Boix
Amb la imatge d'un gripau, descriu una persona molt creguda i egocèntrica.
Lila - Wiskyn's
Descriu una noia valenta, inconformista i fràgil.
Pedro Navaja - Gato Pérez
Ens situa en un barri marginal, amb pobresa, prostitució i assassinats.
Com un puny - Raimon
És una cançó per la seva enamorada. Parla de nostàlgia, tristesa, amor i dolor.
Nit de Sant Joan - Jaume Sisa
El títol diu el que representa. Festa, alegria...
Després vam escoltar el conte de l'Abiyoyo (veu de Xesco Boix), que va ser força divertit i il·lustratiu.
REFLEXIÓ:
Trobo que és indispensable per a un mestre el fet de poder-li donar sentit a allò que està explicant, ja que si no els seus alumnes poden adormir-se. Aquests exemples ens poden ajudar ja que podem agafar idees que ens serviran durant tota la nostra vida de docents.
AMPLIACIÓ:
Només escoltar la melodia de Pedro Navaja vaig pensar en l'humorista José Mota. No fa gaire temps, durant el seu programa, vaig veure una paròdia que feia d'aquesta cançó, sense trencar l'esperit descriptiu de l'original.
Avui hem començat la classe escoltant cinc cançons i apuntant allò que ens semblava que descrivia. Eren cançons molt descriptives, que ens permetien entrar dins de la història que es cantava com si poguéssim tocar i veure als personatges.
Les cançons que hem escoltat han estat les següents:
Gripau blau - Xesco Boix
Amb la imatge d'un gripau, descriu una persona molt creguda i egocèntrica.
Lila - Wiskyn's
Descriu una noia valenta, inconformista i fràgil.
Pedro Navaja - Gato Pérez
Ens situa en un barri marginal, amb pobresa, prostitució i assassinats.
Com un puny - Raimon
És una cançó per la seva enamorada. Parla de nostàlgia, tristesa, amor i dolor.
Nit de Sant Joan - Jaume Sisa
El títol diu el que representa. Festa, alegria...
Després vam escoltar el conte de l'Abiyoyo (veu de Xesco Boix), que va ser força divertit i il·lustratiu.
REFLEXIÓ:
Trobo que és indispensable per a un mestre el fet de poder-li donar sentit a allò que està explicant, ja que si no els seus alumnes poden adormir-se. Aquests exemples ens poden ajudar ja que podem agafar idees que ens serviran durant tota la nostra vida de docents.
AMPLIACIÓ:
Només escoltar la melodia de Pedro Navaja vaig pensar en l'humorista José Mota. No fa gaire temps, durant el seu programa, vaig veure una paròdia que feia d'aquesta cançó, sense trencar l'esperit descriptiu de l'original.
QUATRE HABILITATS LINGÜÍSTIQUES A DOMINAR
DESCRIPCIÓ:
A classe de COED hem parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques, necessàries per a la comunicació en qualsevol situació. Aquestes habilitats són: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir
Llegir és comprendre. Isabel Solé (1982) proposa quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu. Quan llegim construïm el significat del text:
el significat de l'escrit no és una rèplica del que entén el que llegeix amb el que l'autor va voler dir. Construcció pròpia que implica el text, els coneixements del lector i els objectius als quals s'enfronta.
2. Llegir és aconseguir un objectiu:
sempre llegim per algun motiu o finalitat. Aquest objectiu guia la nostra lectura, determinant el tipus i les estratègies, així com el control inconscient que exercim sobre aquesta.
3. Llegir és un procés d'interacció entre el text i el lector:
hem de relacionar el text amb allò que ja sabem, adaptar-nos. Hem de transformar els nostres coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència continu:
(Inferència: habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta (context)).
Qui llegeix formula una hipòtesi sobre els significar del text que llegirà i també de cada part a mesura que va llegint. Ho fa a partir d'elements del text, en funció dels seus coneixements o interessos. A mesura que es va llegint es re-formulen noves hipòtesis o se'n verifiquen les prèvies.
Escriure
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.
- Aspectes formals:
1. Cal·ligrafia (habilitat motriu)
2. So - grafia (relació)
3. Disposició en l'espai
- Aspectes lingüístics:
1. Lexicològics
2. Morfològics
3. Sintàctics
4. Semàntics
-Aspectes discursius:
1. Tipologia textual
2. Propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, estil)
3. Procés de composició escrita (planificar, redactar, revisar)
Parlar
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar
És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i de interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Les sis implicacions per a ser un bon oient:
1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
2. Respecte per l'emissor i per les seves idees.
3. Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir-nos l'altra persona
4. Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Descobrir les idees principals del missatge.
6. Relacionar el missatge i parlar (si cal) quan acaba l'orador.
REFLEXIÓ:
El que he pensat al escriure el títol de l'entrada ha sigut el fet de que un bon mestre ha de dominar tot allò que havíem comentat a classe sobre la lingüística.
Considero que a les escoles actuals manca la preparació per saber parlar bé, i que tots els nens topen de morros amb les exposicions de la ESO i el batxillerat, sense massa preparació.
També haurien d'imposar hàbits per aprendre a escoltar, ja que quan els nens creixin hauran de prendre apunts de veu i pot ser una tasca realment complicada.
AMPLIACIÓ:
Em va sobtar molt, durant la setmana de pràctiques, que a l'escola on vaig anar dedicaven dues hores setmanals a les exposicions orals. Eren de tema lliure i al acabar els companys feien una petita valoració en veu alta. Em van comentar que aquesta activitat es duia a terme des de primer fins a sisè, i que la millora era molt notable. Considero que es una bona manera de millorar la comunicació oral.
A classe de COED hem parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques, necessàries per a la comunicació en qualsevol situació. Aquestes habilitats són: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir
Llegir és comprendre. Isabel Solé (1982) proposa quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu. Quan llegim construïm el significat del text:
el significat de l'escrit no és una rèplica del que entén el que llegeix amb el que l'autor va voler dir. Construcció pròpia que implica el text, els coneixements del lector i els objectius als quals s'enfronta.
2. Llegir és aconseguir un objectiu:
sempre llegim per algun motiu o finalitat. Aquest objectiu guia la nostra lectura, determinant el tipus i les estratègies, així com el control inconscient que exercim sobre aquesta.
3. Llegir és un procés d'interacció entre el text i el lector:
hem de relacionar el text amb allò que ja sabem, adaptar-nos. Hem de transformar els nostres coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència continu:
(Inferència: habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta (context)).
Qui llegeix formula una hipòtesi sobre els significar del text que llegirà i també de cada part a mesura que va llegint. Ho fa a partir d'elements del text, en funció dels seus coneixements o interessos. A mesura que es va llegint es re-formulen noves hipòtesis o se'n verifiquen les prèvies.
Escriure
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.
- Aspectes formals:
1. Cal·ligrafia (habilitat motriu)
2. So - grafia (relació)
3. Disposició en l'espai
- Aspectes lingüístics:
1. Lexicològics
2. Morfològics
3. Sintàctics
4. Semàntics
-Aspectes discursius:
1. Tipologia textual
2. Propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, estil)
3. Procés de composició escrita (planificar, redactar, revisar)
Parlar
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar
És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i de interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Les sis implicacions per a ser un bon oient:
1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
2. Respecte per l'emissor i per les seves idees.
3. Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir-nos l'altra persona
4. Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Descobrir les idees principals del missatge.
6. Relacionar el missatge i parlar (si cal) quan acaba l'orador.
REFLEXIÓ:
El que he pensat al escriure el títol de l'entrada ha sigut el fet de que un bon mestre ha de dominar tot allò que havíem comentat a classe sobre la lingüística.
Considero que a les escoles actuals manca la preparació per saber parlar bé, i que tots els nens topen de morros amb les exposicions de la ESO i el batxillerat, sense massa preparació.
També haurien d'imposar hàbits per aprendre a escoltar, ja que quan els nens creixin hauran de prendre apunts de veu i pot ser una tasca realment complicada.
AMPLIACIÓ:
Em va sobtar molt, durant la setmana de pràctiques, que a l'escola on vaig anar dedicaven dues hores setmanals a les exposicions orals. Eren de tema lliure i al acabar els companys feien una petita valoració en veu alta. Em van comentar que aquesta activitat es duia a terme des de primer fins a sisè, i que la millora era molt notable. Considero que es una bona manera de millorar la comunicació oral.
LES CONNOTACIONS
INTRODUCCIÓ
Avui a classe de COED ens han presentat una activitat que consistia en donar la importància que nosaltres creguéssim a certes paraules relacionades amb la brutícia i ordenar-les segons el grau d'importància que tenen per nosaltres.
Les paraules eren les següents:
Les paraules eren les següents:
Brut --> 2
Impur --> 1
Infecte --> 9
Llardós --> 8
Merdós --> 6
Porc --> 3
Ronyós --> 7
REFLEXIÓ
Els resultats de classe quan ho hem comparat han sigut força heterogenis, de manera que podem verificar que les connotacions que donem a les paraules són personals i estan regides pel context en el qual les veiem, l'època o la cultura. Si ens fixem en la paraula 'impur', realitzant aquesta activitat amb persones d'uns 65-70 anys, prendria molta més importància que per nosaltres.
AMPLIACIÓ
He realitzat una petita activitat amb uns companys, jo deia una paraula i ells em contestaven amb el què els hi suggeria:
Foscor:
Jaume Gené --> relaciona la foscor amb no veure les coses clares.
Guillem Fuentes --> relaciona la foscor amb la nit.
Laura Alemany --> relaciona la foscor amb un bosc.
Maduresa:
Jaume Gené --> relaciona la maduresa amb entendre i ser conscient d'allò que una persona fa.
Guillem Fuentes --> relaciona la maduresa amb evolucionar a la vida.
Laura Alemany --> relaciona la maduresa amb tenir seny.
REFLEXIÓ
Els resultats de classe quan ho hem comparat han sigut força heterogenis, de manera que podem verificar que les connotacions que donem a les paraules són personals i estan regides pel context en el qual les veiem, l'època o la cultura. Si ens fixem en la paraula 'impur', realitzant aquesta activitat amb persones d'uns 65-70 anys, prendria molta més importància que per nosaltres.
AMPLIACIÓ
He realitzat una petita activitat amb uns companys, jo deia una paraula i ells em contestaven amb el què els hi suggeria:
Foscor:
Jaume Gené --> relaciona la foscor amb no veure les coses clares.
Guillem Fuentes --> relaciona la foscor amb la nit.
Laura Alemany --> relaciona la foscor amb un bosc.
Maduresa:
Jaume Gené --> relaciona la maduresa amb entendre i ser conscient d'allò que una persona fa.
Guillem Fuentes --> relaciona la maduresa amb evolucionar a la vida.
Laura Alemany --> relaciona la maduresa amb tenir seny.
dilluns, 9 de desembre del 2013
PREZI VS. POWER POINT
http://prezi.com/
INTRODUCCIÓ
Reconec que fins fa uns dos anys, no havia sentit parlar mai del programa anomenat "Prezi".
Cada cop que veia una exposició d'algun company i aquesta estava treballada amb Prezi, quedava molt sobtat i el primer que pensava era que seria molt difícil d'utilitzar, acostumat sempre a utilitzar el Power Point.
Després de que el nostre professor de GITIC Jorge Coderch ens ensenyés a utilitzar-lo durant tres classes, vaig poder aprendre a fer-lo servir, i quina millor manera de posar-ho en pràctica que en l'exposició de Identitat i Territori?
Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees basat en la informàtica en núvol. Què vol dir aquest terme?
Vol dir que el projecte queda emmagatzemat a internet, i hi pots accedir per mitjà d'un enllaç o entrant amb usuari i contrasenya a la teva conta personal.
REFLEXIÓ
Les presentacions amb Prezi ofereixen al públic un mecanisme molt més dinàmic, amb zooms i moviments per tota la 'làmina' de treball.
Podem crear una presentació des de zero (en blanc) o utilitzar una plantilla de les que ens proporciona el programa, relacionant el fons de la presentació amb la temàtica de la exposició.
En aquesta presentació, és realitza el paral·lelisme entre els passos a seguir per realitzar un projecte des del principi amb el cos d'un arbre.
INTRODUCCIÓ
Reconec que fins fa uns dos anys, no havia sentit parlar mai del programa anomenat "Prezi".
Cada cop que veia una exposició d'algun company i aquesta estava treballada amb Prezi, quedava molt sobtat i el primer que pensava era que seria molt difícil d'utilitzar, acostumat sempre a utilitzar el Power Point.
Després de que el nostre professor de GITIC Jorge Coderch ens ensenyés a utilitzar-lo durant tres classes, vaig poder aprendre a fer-lo servir, i quina millor manera de posar-ho en pràctica que en l'exposició de Identitat i Territori?
Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees basat en la informàtica en núvol. Què vol dir aquest terme?
Vol dir que el projecte queda emmagatzemat a internet, i hi pots accedir per mitjà d'un enllaç o entrant amb usuari i contrasenya a la teva conta personal.
Les presentacions amb Prezi ofereixen al públic un mecanisme molt més dinàmic, amb zooms i moviments per tota la 'làmina' de treball.
Podem crear una presentació des de zero (en blanc) o utilitzar una plantilla de les que ens proporciona el programa, relacionant el fons de la presentació amb la temàtica de la exposició.
En aquesta presentació, és realitza el paral·lelisme entre els passos a seguir per realitzar un projecte des del principi amb el cos d'un arbre.
AMPLIACIÓ
Considero que en el moment que les escoles comencin a implantar el programa Prezi per treballar amb els nens, els Power Point quedaran en l'oblit i es veuran forçats a modernitzar-se i a afegir noves eines, ja que a dia d'avui, Prezi ofereix un ventall de possibilitats més gran a l'hora de treballar.
Per finalitzar, us deixo la presentació realitzada pel Marc Cànovas i per mi amb Prezi per al treball d'Identitat i Territori, que parlava sobre els prejudicis i el racisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)