Cada alumne de la classe ha triat una poesia catalana (relativament coneguda) per a realitzar una recitació davant de la resta i de la professora. El nivell era molt alt ja des del primer dia, per tant els últims hem hagut de fer un esforç extra per intentar sorprendre els oients.
Jo vaig recitar el tercer i darrer dia, reconec que estava una mica nerviós abans del moment de sortir al davant de la classe, per vaig saber-ho controlar bé.
Vaig escollir una poesia de Rosa Leveroni que apareix al llibre de l'Antologia Poètica Catalana. Estava titulada "Elegies de la represa, VI", i diu així:
'No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...'
REFLEXIÓ
Per poder realitzar una recitació correctament, cal dominar a la perfecció el text del poema, respectar les pauses que aquest fa i incidir en certs fragments. A més, cal tenir en compte al públic, hem de mirar als ulls, recitar en un to elevat però sense cridar o podem utilitzar llenguatge no verbal per matissar allò important. Si estem dempeus, hem de tenir l'esquena recta, treure les mans de les butxaques i no encreuar-les.
Durant les recitacions dels companys pots aprendre una mica més, guiar-te per la metodologia que ells utilitzen per poder després millorar la teva recitació.
AMPLIACIÓ
No he pogut recuperar la gravació de la meva recitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada